Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris productes eco. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris productes eco. Mostrar tots els missatges

21/3/12

Deu consells per quan no es pot comprar tot ecològic



Deu consells d'Olga Brunner (ADITEC, Associació de Tècnics Dietistes) sobre quines són les prioritats a l'hora d'introduïr productes eco a la nostra cistella de la compra:

1- Si tota la família no pot menjar eco és millor oferir els aliments bio als més petits, ja que un nen amb cinc anys pot estar més intoxicat que un adult, tot i que exteriorment no ho sembli. Els nens, proporcionalment, mengen molt més que un adult, ja que estan en creixement. Exemple: un nadó de tres mesos duplica el pes, i al cap de l’any ja el supera amb escreix.

2- Compreu bio els aliments que consumiu més al llarg del dia. Per exemple: si preneu 400 ml de llet, 500 g fruita, 300 g verdura, 400 g arròs i, en canvi, 20 g de cafè o 30 g sucre, compreu el primer… Així evitareu el consum de toxines extres. Val més comprar bio els aliments bàsics que no pas els més superflus, que es mengen en quantitats petites o de manera esporàdica. Per exemple: sucre, cafè, te, cacau, mel, mantegues…
3- Pel que fa a les verdures i hortalisses, si heu d’escollir, és millor que siguin bio les verdures de fulla, tot tipus de cols, ja que no es poden pelar, que no pas d’altres com la patata, la bleda-rave, la pastanaga, la carabassa, etc., que normalment mengem sense la pell, que precisament és on resideixen les restes de pesticides, insecticides… De totes maneres, les ecològiques tenen més gust. És la frase típica: “És que els tomàquets d’ara no tenen el mateix gust que d’abans”. Doncs els ecològics sí.
4- En el cas de les fruites és millor que siguin bio les que mengem amb pell que no pas les que pelem, com el plàtan, l’alvocat, la castanya… De totes maneres, cal dir que les bio són més gustoses i aromàtiques, ja que les han recollit en el moment òptim de maduració. Això és important no només per al paladar dels adults sinó per ensenyar als més petits a menjar fruita, ja que les fruites verdes, àcides, sense aroma o gust no agraden a gairebé ningú.
5- Encara que sembli mentida, hi ha peix ecològic, però és tan estrany trobar-ne que us aconsellem que en compreu de salvatge o d’extracció, en comptes del de piscifactoria, que menja pinso i rep vacunes… Fixeu-vos en les etiquetes de les peixateries.
6- Quant als cosmètics ecològics, cal aclarir que no hi ha una normativa reguladora igual per a tots, per la qual cosa la qualitat pot variar molt d’una marca a una altra. Recomanem fer servir abans una crema corporal o un maquillatge ecològic, que no pas un xampú o un suavitzant, ja que estarà més temps en contacte amb el cos i, per tant, n’absorbirem més els components que no pas els d’un sabó, que amb prou feines està en contacte amb la pell. La pasta de dents és diferent, ja que, encara que no s’està gaire temps a la boca, l’absorció de la paret de la boca és superior al de la pell; per això es donen molts medicaments sublinguals.
7- Feu rutes pels supermercats, ja que cada vegada més podeu trobar productes eco a les grans superfícies sense haver d’anar a les herbodietètiques, que solen ser més cares perquè tenen menys marge de benefici. Exemple: Bonpreu, Aldi, Lidl, Caprabo, Hipercor, Carrefour són alguns establiments on podeu trobar productes eco. De totes maneres, de vegades, també podeu trobar ofertes interessants a les herbodietètiques amb ofertes 2×1, o emportant-vos caixes senceres… Compreu per Internet o al mercat del proveïdor directament; així us estalviareu intermediaris. Podeu trobar molts agricultors que us ofereixin cistelles ecològiques de verdures fetes a mida.
8- No us sentiu culpables si no podeu comprar-ho tot eco, ja que encara que sigui poc, encara que sigui un producte i prou, ja és un benefici per al cos.
9- Si tot i això no podeu comprar res ecològic, us donem uns consells perquè us quedeu més tranquils: és recomanable pelar les fruites o rentar-les molt bé amb un fregall de coco, igual que les verdures. Compreu carn de corral o de ramaders de confiança; el peix que sigui petit i salvatge; si preneu llet, compreu-la fresca; renteu molt bé els cereals com l’arròs, els llegums, etc., abans de cuinar-los i elimineu l’aigua usada. Consumiu productes de la zona i de temporada evitant al màxim conserves de tota mena i plats precuinats. Com menys additius tingui un aliment i menys manipulat estigui, millor. Opteu per les opcions casolanes fetes a casa.
10- Cultiveu fruites i verdures ecològiques. No cal que sigueu pagesos ni que tingueu un tros de terreny. Podeu fer-ho a casa en un balcó o terrat. Hi ha molts tipus de testos que es poden adaptar a les vostres necessitats i, si no teniu gaire espai, podeu recórrer a les varietats mini. Això sí, seria interessant fer un curset d’horticultura ecològica per aprendre quines són les millors llavors, terres i fertilitzants orgànics. 
Olga Brunner López, Dietista naturista i presidenta d'Aditec.
www.qisana.com / qisana@gmail.com

22/2/12

Ous del zero, per favor


 L'ou és un dels aliments bàsics a la nostra dieta perquè conté una proteïna d'alt valor biològic i és font de vitamines i minerals. És un dels aliments més populars i consumits a la nostra societat. A l'estat espanyol, per exemple, cada persona consumeix una mitjana de 238 ous a l'any.

 Quins hem de triar? A qualsevol establiment trobarem ous de diferents colors, tamanys, preus, marques… La clau per valorar la qualitat d'un ou es troba al número imprès a la closca.

 Aquest codi de números i lletres ens aporta dades de control i traçabilitat com a garantía pels consumidors. Tots els ous aptes per al consum humà (categoria A) l'han de portar.

 El primer dígit és un número del 0 al 3 que ens indica la forma de cria de l'ou. Després venen dues lletres que ens indiquen el país de procedència (ES, en el nostre cas). A continuació ve un número més o menys llarg on s'ens indica la provincia, el municipi i el codi de l'explotació ramadera on s'ha produït. A vegades els productors afegeixen números voluntàriament referents a la data de posta de l'ou o de l'alimentació de la gallina.

 Pel consumidor el primer dígit és sens dubte el més important:

0
És un ou de producció ecològica. Els galliners tenen accés lliure a l'exterior i les aus disposen d'espais amplis per caminar, còrrer, picotejar, gaudir del sol o dels banys de sorra. L'alimentació de les gallines procedeix de l'agricultura ecològica (mínim el 80%) i està lliure de residus químics (procedents d'herbicides, plaguicides, fertilitzants sintètics…) o transgènics. Les gallines ponen els ous quan completen el seu cicle biològic. El subministrament d'antibiòtics està restringit.

1
És un "ou de camp". Els galliners també tenen accés lliure a l'exterior però l'alimentació de la gallina és a base de pinso. En aquest mètode de cria no està restringit l'ús d'antibiòtics.

2
És un ou de gallines criades a terra. A la pràctica les gallines són amuntegades horitzontalment dintre d'una nau industrial sense accés a l'exterior. La seva llibertat de moviments és molt reduïda. Per augmentar la seva productivitat se'ls trenca el cicle biològic obrint i tancant els llums del galliner per obtenir així un major número d'ous. Reben una alimentació a base de pinsos sintètics (farines de peix, soja transgènica, colorants…) i poden rebre antibiòtics.

3
És un ou de gallines engabiades. Les aus es troben en galliners industrials, en condicions de màxima productivitat, dintre de gàbies dissenyades de forma específica per facil·litar la recollida dels ous. La densitat de població en aquestes gàbies apilades verticalment és altíssima i els animals resten sense pràcticament moure's. Les condicions higièniques dintre dels habitacles són molt dolentes. Les aus pateixen grans transtorns físics i degut a l'estrés al que son sotmeses, sovint es fereixen entre sí o trenquen els seus propis ous. Per això reben tranquilitzants i s'els ha de tallar el bec amb una cisalla. La seva alimentació és la d'inferior categoría, a base de pinsos sintètics.

No cal dir que la qualitat de l'ou que ens arriba a casa és directament proporcional a la qualitat de vida de la gallina que el pon i a la seva alimentació.

 Les gallines que ponen ous ecològics són gallines amb bona salut, amb poc greix i potes fortes. Que segueixen el seu ritme biològic natural. Tenen una alimentació natural i equilibrada i per tant produeixen ous de la millor qualitat. No només reconeixeràs un ou ECO pel primer digit del codi imprès: L'ou ecològic és ben format, té una closca més resistent, amb petites pigues que provenen de l'alimentació a base de cereals de la gallina. Pesa menys però té una càmara d'aire més petita (per tant es manté més temps fresc). El color del seu rovell és groguenc (no com el dels ous convencionals, més ataronjat a base de colorants) i la clara és més densa i s'enganxa una mica a l'interior de la closca. Quan el tastes té un sabor més intens. La seva proteïna i la seva albúmina són d'una millor qualitat nutricional.

 Resumint: Ous del zero, per favor.